Malgrat que ha estat publicitada com una divertida comèdia, amb influències de Willy Wilder (no crec), no ho és tant si tenim en compte que tracta d’un tema tan complex com la construcció de la identitat dels individus i la mirada dels altres, amb els conflictes que això comporta. Sí, hi ha moments divertits (l’escena dels massatges) als quals contribueix l’indubtable talent interpretatiu de Guillaume, que fa dos papers, ell i la seva mare, en un enginyós recurs que reforça el missatge del film.
Un film que va guanyar el Cèsar (els Gaudí francesos) a la millor pel·lícula. Completament justificat, crec jo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!