‘Les garçons et Guillaume, a table’ (‘Guillaume y los chicos, ¡a la mesa!’)

Pel·lícula francesa protagonitzada i dirigida per Guillaume Galienne, és una recreació, en clau autobiogràfica, de l’evolució del protagonista que, de ben petit, era tractat com una noia per la seva mare (d’aquí el títol del film). Com el mateix Galienne ha declarat, la relació entre ell i la seva mare va estar farcida de malentesos. Malentesos també amb l’entorn amb el qual ha de conviure en el seu desenvolupament com a persona: el seu pare, que (ja ens ho temíem!) no accepta el comportament del seu fill, les brometes dels companys d’escola, unes escapades a l’ambient gai amb insospitades experiències…

Malgrat que ha estat publicitada com una divertida comèdia, amb influències de Willy Wilder (no crec), no ho és tant si tenim en compte que tracta d’un tema tan complex com la construcció de la identitat dels individus i la mirada dels altres, amb els conflictes que això comporta. Sí, hi ha moments divertits (l’escena dels massatges) als quals contribueix l’indubtable talent interpretatiu de Guillaume, que fa dos papers, ell i la seva mare, en un enginyós recurs que reforça el missatge del film.

Un film que va guanyar el Cèsar (els Gaudí francesos) a la millor pel·lícula. Completament justificat, crec jo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *