Les glòries catalanes

Des que tinc ús de raó que sento a parlar de reformes a la plaça de les Glòries. Sempre sembla que o n’hagin fet, o les estiguin fent o que estiguin a punt de començar-les, però sempre tenen aquell aire de provisionalitat i d’estructura ineficient i sense estètica. En aquesta mena de pedra de Sísif en què s’ha convertit la urbanització d’una de les places més importants de Barcelona toca ara, per enèsima vegada, tornar a començar les obres. I quan hi ha obres importants als carrers de Barcelona ja sabem per on aniran els trets: vies tallades, canvis de sentit provisional, sensació de caos, conductors irritada i, per sobre de tot, àmplia cobertura mediàtica, i així ha estat.

Molta gent no sap que el nom complet de l’espai de què parlem és plaça de les Glòries Catalanes. Naturalment, les glòries a què fa referència són les medievals, avui arraconades, quan no oblidades, per episodis històrics més recents. Les vicisituds de la urbanització d’aquesta plaça tenen un cert paral·lelisme amb la història de Catalunya: mai acaba d’estar enllestida, mai se sent còmoda amb la seva estructura. Confiem que 2014 sigui un any crucial per ambdues realitats i, posats a demanar, que la plaça afegeixi una nova glòria per Catalunya, sens dubte la més esperada per tots.

[Imatge: aquest malson surrealista es va projectar el 1966 i, sortosament, no es va dur a terme; www.bdebarna.net]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *