Sotxi sense discriminació

És possible celebrar uns Jocs Olímpics diguem-ne normals? Em refereixo, és clar, a que la cita esportiva de cada quatre anys (bé, de cada dos per ser exactes) sigui això, una cita esportiva i que les úniques notícies que generi siguin rècords, medalles, guanyadors i perdedors.

La resposta és no. Sembla que la utopia del baró de Coubertin no serà mai una realitat. Passen els anys, canvien els escenaris olímpics, però a la que s’acosta l’hora d’encendre la flama grega els informatius ja bullen de notícies relacionades amb boicots polítics, amenaces terroristes, protestes de minories de tot tipus, pressupostos exorbitants o corruptel·les diverses. I els Jocs de Sotxi, inaugurats aquest vespre, no sols no són una excepció en aquest sentit sinó que han aconseguit meritòriament concitar els cinc grups de problemes a què feia referència. Deixo de banda una sisena qüestió, el dòping, perquè hem d’entendre que es tracta, aquesta sí, d’una qüestió esportiva, i a Sotxi tampoc no faltarà aquest escàndol (per cert, ja ningú se’n recorda de l'”espanyol” Juanito…).

Les ciutats (i sobretot els països) organitzadors de Jocs Olímpics volen donar a l’esdeveniment esportiu una esplendor i una projecció internacionals fora mida (ja se sap, el prestigi, l’atracció del turisme, el posicionament de les ciutats, el desenvolupament econòmic de la regió…) i, en justa correspondència, tothom aprofita el fòrum esportiu per convertir-lo en un altaveu per donar a conèixer enfrontaments polítics, causes legítimes o il·legítimes, fer negocis nets o bruts…  

D’entre les moltes tacotes que desllueixen els Jocs d’hivern que avui han començat hi ha, com se sap, la política homòfoba del president Putin concretada en diverses lleis restrictives. Tampoc Sotxi serà aquests dies una ciutat gayfriendly precisament. Què fer? Google ha tingut la pensada de dedicar els seu noodle d’avui a la causa LGTB recordant la carta olímpica: “La pràctica de l’esport és un dret humà. Totes les persones han de tenir la possibilitat de practicar esport, sense discriminació de cap tipus i d’acord amb l’ideal olímpic, que exigeix comprensió mútua, solidaritat i un esperit d’amistat i de joc net”.

Sense discriminació de cap tipus: doncs això.

[Imatge: manifestació a Londres l’agost passat contra les lleis homòfobes de Putin; www.fagc.org]