U, dos, tres, cuatro, cinc, sis, set, ocho…

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat cinc interlocutòries (quina paraula més lletja, dit sigui de passada) disposant que en altres tantes escoles una de cada quatre hores lectives es faci en la llengua dels veïns. Aquesta sí que és bona! Ara resulta que els tribunals fan la feina reservada al Departament d’Ensenyament. Per aquesta regla de tres, potser que els jutges i magistrats decideixin també els traçats de les carreteres, quan s’han de suministrar les vacunes de la grip o com s’ha de restaurar un quadre d’un museu.

Fora bromes. Nova clatellada, i quan menys ens l’esperàvem, al sistema d’immersió lingüística a l’escola catalana i un nou avís, per si no en teníem prou, de que van a per totes, sense distinció de territoris: com sigui, han de trossejar la llengua, l’han de foragitar lentament de l’escola, l’han d’emmudir a les ones, li han de canviar el nom…

La immersió lingüística és un sistema educatiu que ha gaudit sempre d’un ampli consens social i que ha estat reconegut com a modèlic fora de les nostres fronteres. Una o cinc famílies, per molt rebuscades raons que tinguin per desitjar que el seu nen o nena necessiti imperiosament que li ensenyin en castellà, no han de poder trastocar un sistema que implica directament centenars de mils de persones i indirectament tota la societat. Per molt que així ho disposin uns magistrats que saben tant de pedagogia com jo de física quàntica.

[Imatge: Vilaweb]

Un pensament a “U, dos, tres, cuatro, cinc, sis, set, ocho…

  1.  Els jutges sempre han tingut la temptació d’envair altres poders com el legislatiu. A més… Cultura i Espanya són conceptes disonants: Montesquieu, eeeeh? No conozco este torero!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *