Truquen

Són les set de la tarda. Sona el telèfon fix.

– [Riiiiing!]
– digui?
¿es usted Jordi Cas…del…?
– ui, si no sap pronunciar el meu cognom, anem molt malament
– [tut-tut-tut…]

Potser era de la companyia elèctrica per oferir-me algun servei que hauria de pagar un 11 % més car l’any que ve, però com que ell mateix ha penjat (gol en pròpia porta), mai no ho sabré.

Un pensament a “Truquen

  1. Fa uns quants dies que em van trucar d’una editorial moooooolt catalana (62 vegades catalana, diria jo) per oferir-me un nou volum d’una sèrie de llibres d’història que tinc de fa temps. Vaig demanar el preu, i el vaig trobar ofensiu (uns 400 euros). Vaig demanar si el llibre estava imprès amb tinta d’or, ja que el preu em semblava del tot inmoral, sabent el què cobrem els treballadors del gremi d’edició i d’arts gràfiques… i els temps que corren! De ben segur, que els directius/editors (directius/editors per polítics, que no pas per altra cosa) d’aquesta editorial deuen cobrar sous de polítics parlamentaris (“cupaires” inclossos).

    Avui, “Ara” (bé, fa un parell d’hores), han trucat per oferir-me un novíssim llibre de la mateixa sèrie. Però ha estat un pèl diferent: la venedora ha començat un miting sobre la independència de Catalunya i l’esforç que ha suposat la realització d’aquest nou llibre, i l’important que té la Cultura en el procés independentista i… aleshores jo he dit que no estava en condicions econòmiques per comprar-li el llibre, i he començat a parlar-li de la cultura (així, en minúscules) i la suposada moral cívica que TV3 i CatRàdio engalten cada dia però, malhauradament, la comunicació telefònica s’ha tallat (no he estat jo qui ha tallat la comunicació, que quedi clar). Una segona trucada no ha existit.

    En cap d’aquests exemples, no veig una bona pràxis per vendre llibres [a preu d’or, que quedi clar]. Que consti que no critico les venedores.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *