Dues pinzellades, corresponents a les jornades d’ahir i d’avui.
Ahir: a l’hora de dinar en una fonda garrotxina, entaulem conversa amb el veí de taula. És un senyor de vuitanta anys llargs, molt llargs. Començem a parlar sobre el pa i el vi, i m’explica que té el seu germà -vidu- a l’hospital, que ell va a donar-li el repàs de migidia i que acostuma a menjar en aquell establiment, que demana mitges racions i es posa les mans al cap en saber que jo, havent dinat, he de tornar a Girona. Narra amb pèls i senyals l’operació a què ha estat sotmès el seu familiar i ens acomiadem amb els millors desitjos de recuperació.
Avui: mentre prenc un talladet a mig matí a la barra un bar d’una avinguda d’una vila costanera (un euro quaranta, poca broma), en una taula a la meva esquena s’hi han assegut dos homes de la meva edat. Alts, polits, musculosos, bigotuts, vesteixen samarretes de màniga curta que mostren braços fibrosos. Sembla que no són pas del país. La cambrera els pren la comanda i acte seguit són servits. S’abracen, s’acaronen (ells dos, ben entès, la cambrera ja torna ser a la cafetera) i, mòbil en mà, es fan un selfie.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!