De res, massa

Telegrames des de Sarrià de Ter

26 d'octubre de 2013
Sense categoria
1 comentari

Horror al supermercat.

Vet aquí una història real, que ha protagonitzat una persona que conec, i que em fa posar pell de gallina i m’indigna: sempre ha pensat que la feina dels vigilants de seguretat és delicada i es necessiten una sèrie de requisits que no tothom compleix. No n’hi ha prou de dur gorra i anar armat fins a les dents.

Un senyor es passeja pels passadissos d’un supermercat. Aquell dia no s’ha arreglat massa en sortir de casa: no s’ha afaitat, vesteix una camisa ampla per damunt dels pantalons. Ha anat a comprar quatre coses que necessita, de qualsevol manera, amb la intenció de tornar a ca seva ben aviat. Empeny el carro i va carregant els productes de la llista.

Se li acosta un vigilant de l’establiment i li demana discretament que  l’acompanyi a la sala de seguretat per fer una comprovació. El nostre home entén a la perfecció la sospita que ha pogut aixecar i mira d’argumentar-la i justificar-la davant del guardià. Que res de res i que cap a la sala, que sota la camisa hi duu alguna cosa amagada. El to va pujant i, per no fer més espectacle, accedeix a complir el que ja fa massa estona que li estan exigint, sota un advertiment seriós: Senyor vigilant, esteu a punt de fotre-us de peus a la galleda. Ja us ho he advertit.

Entren a la cambra dels escorcolls i s’aixeca la camisa: queda a la vista allò que ja  havia explicat fa uns minuts. El nostre home es recupera d’una intervenció oncològica al colon, encara fa tractaments de quimioteràpia, el seu aparell digestiu no és com el nostre i ha de dur una bossa externa que recull els residus de la digestió. El vigilant de seguretat queda blanc, inicialment, per després anar quedant vermell.

Hi ha molta diferència entre dur sota la camisa una bossa d’ostomia o amagar-hi una capsa de galetes de Camprodon. I els suposats professionals de la seguretat haurien de tenir prou seny i tacte per saber-ho. 

  1. Jo també hi he passat per això de la bossa d’ostomia (ileostomia, per ser més concret), i la “petaca” de quimioteràpia (també he patit un càncer de colon, i ara per ara ja em trobo a la fase de recuperació, gràcies a Déu). Jo no he tingut la mala sort del seu conegut, però he de dir que a l’autobus, quan portava la petaca de quimioteràpia, alguna persona em miraba amb desconfiança; la qual cosa trobo fins a cert punt normal, desprès de tanta por i inseguretat que els mitjans de comunicacio i alguns polítics han introduït a la mentalitat de la gent.

    En unes vacances a Tarragona vaig ser testimoni de com un guarda de seguretat volia fer fora d’un lloc residèncial a un resident pel sol fet de ser negre (s’ha de dir que el resident estava estirat sota un arbre i dormint, però segur que si el resident haguès estat blanc, no haguere patit el mal trangol del resident negre). Per segons quines feines, s’ha de tenir molta mà esquerra.

    Atentament, bona setmana i salutacions meves al seu conegut

    Jehovà, Déu meu,
    he clamat a tu, i m’has donat remei.
    Salm 30:2

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!