Llevat de l’assistència a algun concert musical de bandes i músics que em fascinen, la meva vida noctàmbula marca nivell zero. Estic ben poc al corrent de modes, de tendències, no sóc gens fashion ni cool, però l’altre dia feiem un volt amb la meva muller i vaig poder constatar que encara és ben viva una moda execrable.
Tan execrable com la de banyar-se amb calçotets sota el banyador, que comentava fa uns dies, tan abominable com aquella de les sabates punxegudes, punxegudíssimes, la legenda urbana de la qual conta que algunes noies passaven pel cirurgià ortopèdic a fer-se llimar els ossos per poder-se-les calçar.
Es tracta de la moda de portar el coll i les solapes dels polos amunt, com qui vulgui protegir-se el clatell d’alguna tramuntanada. És un altre exemple de moda que no té ni cap ni peus. Malgrat els anys que fa que dura, l’esperit gregari i l’emmirallament en fantasmes del paper cuixé continuen fent estralls. Un paio que vagi guarnit d’aquesta manera sovint va carregat de brillantina, també. I tot plegat té un aire d’outlet de tercera divisió, de carn de canó de programa de telebrossa que em fa pensar, una vegada més, que continua havent-hi molta, moltíssima, llana al clatell.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!