SEIXANTA TRES
No podran!! Ni que ho intentin manta vegades!, com deia Mn Pere Ribot: Podran arranar, però no desarrelar!!
No ens prendran la il.lusió de cada matí, amb el sol esclatant per la ratlla de l’horitzó… ens tindran sempre amatents, mai vinclats amb el genoll en terra.
Ni que vulguin podran menystenir-nos, ni podran anorrear-nos, ni podran vèncer la nostra il.lusió!!.
Ai! del país que es deixa malmetre les il.lusions!!
Serem vells quan els records ens pesin més que les il.lusions!!
I si som alló que estimem, que donem i que perdonem…
També som alló que no oblidem! Mai oblidar, la nostra història ens marca el camí!!!
Però no podem oblidar.
Apali, ahir en vaig fer seixanta tres….
Amb els amics i amigues, amb els més estimats, els propers, els que cada dia els tens amb tú…. , però sempre, sempre amb la X.
Es amb qui ens llevem de bon matí i amb qui ens anem a dormir quan ja en tenim prou.!! Fins demà, que de bon matí serà una altra albada!!
Com a la imatge…. La primavera esclata quan no perdem les il.lusions….
I sempre, sempre, és primavera, encara que ara, ja comenci a ser primavera d’hivern!!