Els dies i les dones

David Figueres

ANNA, YAEL

Tot just arribat a casa. Hi arribo a peu des de la Sagrera. Enrere la Nau Ivanow i tantes, tantes emocions… No és cert que no existeixi ja la solidaritat, no és cert que la gent haguem oblidat l’encant de saber-nos junts per reivindicar, per recordar, per enaltir, aquells que mereixen tots els respectes i tots els elogis.

Per una banda l’Anna Politkòvskaia. La recordo. La tinc present pels passadissos del Fòrum. Fràgil, els albs cabells, protegint-la entre tota la gent del PEN català, de facinerosos, de sospitosos que vèiem per tot. Ens pensàvem que jugaven, que no s’hi atrevirien. I el joc i l’atreviment va acabar amb una veu decidida, que escarnia als dolents, que denunciava la injustícia infligida als bons.

La gent de la Factoria Escènica Internacional ens ho ha recordat aquest vespre. Res de velluts ni oripells ni telons. Res de platees, amfiteatres o galliners. Tan sols la veu, la paraula. Dos articles de l’Anna que feien esborronar. Sota el comandament de la Carme Portaceli, els actors han anat desentranyant tot d’atrocitats. Ho ha dit la Carme en obrir l’acte: no allunyar el teatre de la vida, de la realitat. Fer-lo compromès, útil, emprenyador.

Després els poemes de la Yael pels company, les companyes; els amics, les amigues. Ho hem amanit amb la projecció d’un del seus recitals de poesia. S’ha llegit un mateix poema en francès, en alemany, en  portuguès, en castellà, en italià, en anglès, i en hebreu. També la tinc ara present a la Yael. Tornant a casa amb metro, després d’una reunió del Comitè. Sempre tan correcte, tan gentil. Sempre disposada, sempre compromesa. Quina mort tan absurda, la teva.

S’ha aplaudit, s’ha sentit per tot l’emoció. M’ha tocat llegir la versió del poema en català. Satisfet. Emocionat. Feliç

  

  

MATINS DE TARDOR

entre la llum i tu hi havia moltes portes:

l’aire, els núvols, la boira, els cristalls de pluja, els somnis…

quan podia, es posava sobre teu.

t’obria els ulls, et murmurava

els tresors d’un matí nou,

t’enlairava,

t’obria el camí del mar.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Anna Politkòvskaia: ni oblit ni silenci per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent