ELOGIS
M’arriba el número 2 de Lletra Petita. En aquest número m’hi estreno per partida doble. Per una banda hi publico un poema que juntament amb d’altres poemes i narracions optarà al premi que mensualment la revista convoca, i la que serà la meva col·laboració més continuada: la d’escriure sobre poesia, en aquest cas, una petita ressenya del magistral recull Dos dies més de sud del Francesc Parcerissas.
Vull destacar, a més de l’interessant dossier en homenatge al poeta i filòsof José Maria Valverde, els articles sobre els beatniks del Joaquim Noguero i un altre sobre Stefan Zweig del company blocaire David Madueño.
Mereix una oportunitat aquesta Lletra Petita. Nascuda a partir de la voluntat d’alguns alumnes i ex-alumnes de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès d’anar més enllà de les classes i aportar una eina de difusió d’escriptors novells i bastir un projecte editorial digne i alhora influent, de moment els seus dos números demostren dues coses gens menyspreables: ambició i coherència.
Em pot l’idealisme, ho sé, però davant les glopades de pragmatisme i de tantmenfotisme imperants, que algú es llenci a fer una revista literària amb una sabata i una espardenya, com aquell qui diu, que voleu que us digui, em sembla que val almenys un elogi, encara que sigui en un bloc desmanegat com és aquest.