Diletant i dissonant

L’home més antic d’Amèrica del Nord és l’home de Kennewick, descobert el juliol del 1996 dins del terme d’aquest municipi riberenc del Colúmbia. Aquí més antic només vol dir que és l’esquelet més vell que s’ha trobat. I només té 9000 anys, quan s’estima que la presència humana a aquell continent es remunta a almenys 12.000 segons les hipòtesis més conservadores.

Que tingués aquesta respectable edat ja va donar-li una notòria fama. Aquesta va augmentar encara més quan el seu futur va acabar als tribunals. D’una banda, els antropòlegs volien investigar-lo per a saber més de l’època. De l’altra, els natius americans reclamaven que el seu avantpassat descansés en pau, sense esdevenir una joguina en mans de la ciència. La justícia va decantar-se a favor dels investigadors. No consta quants natius formaven part del tribunal.

La ciència ha fet la seva feina i comencem a tenir una visió de com va ser la seva vida. Les restes de l’home de Kennewick revelen una vida dura, molt dura. Tenia dues fractures al cap, una costella trencada i els indicis d’una ferida de llança que va travessar-li el cos, encara que cap d’aquests traumatismes fou la causa directa de la seva mort.

Em recorda el cas d’Ötzi, aquell cadàver momificat que va aparèixer el 1991 als Alps, a la frontera entre Àustria i Itàlia. De fa 5300 anys, la seva mort fou per una ferida de fletxa en alguna escaramussa amb un grup rival. Els forenses han comprovat que havia patit abans algunes malalties com l’osteoartritis i s’havia trencat unes quantes costelles.

En definitiva, que la vida en aquells temps era molt crua, que sobreviure era una heroïcitat diària. Avui passa exactament el mateix a moltes regions del món. Ho veuríem si sabéssim i volguéssim mirar. Conclusió: encara que no ens ho sembli, som uns privilegiats i, probablement, seria sensat que en fóssim ben conscients. Altrament, pot ser molt fàcil de perdre allò que ha estat tan àrduament guanyat per les generacions que ens han precedit.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!