Marhuenda, carinyo, lo nostre no funciona

Pocs personatges de l’actual escenari político-mediàtic resulten tan desagradables com Paco Marhuenda, el director de La Razón. Potser només el supera Jordi Cañas. El cas és que Marhuenda ha donat avui la seva particular opinió sobre el perquè de la xiulada als prínceps de Girona al Liceu: resulta que ara al teatre de les Rambles barcelonines “hi va un públic nacionalista de classe mitjana-baixa”.

Em pensava que això de dividir la societat en rígides classes socials s’ho havia endut el vent de la història i que només ho defensaven els sectors més entranyablement ortodoxos de la vella esquerra. Ara resulta que Marhuenda també hi creu, bàsicament per dibuixar un quadre social farcit de tòpics: els “nacionalistes” (catalans, off course, ell no ho és, de nacionalista) són de classe mitjana-baixa i no respecten les més mínimes normes de cortesia, no com l'”alta burgesia” que es comportava educadament… de portes enfora, mentre en la privacitat dels seus salons (i també dels reservats del propi Liceu) es lliurava a tota mena d’activitats moralment distretes.

Més enllà de la peculiar anàlisi de Marhuenda (no més pintoresca que l’apel·lació a l’embús de les Rambles, d’una periodista de La Vanguardia), el director de La Razón i la resta de la brigada mediàtica mesetària s’esquinçaran una vegada més les vestidures però no seran capaços d’anar a l’arrel del problema. Per què fins i tot el públic del Liceu, sigui de l’extracció social que sigui, a qui se li suposa un mínim d’urbanitat i saber guardar les formes, es posa a xiular espontàniament uns membres de la Casa Reial, diuen que els més ben valorats, i altres autoritats?

L’acció de protesta, anecdòtica però ple de simbolisme, tindrà, naturalment, moltes interpretacions: que si anava contra la monarquia, que si anava contra la delegada Lunas de Llano (o Llanos de Luna, no recordo), que si anava contra els polítics en general, que si… Que cadascú s’ho miri pel costat que li interessi. I a mi m’interessa pensar que aquesta esbroncada és una mostra més de la ruptura definitiva entre Catalunya i Espanya. Lo nostre no funciona, com diu aquest duet que s’ha fet viralment famós en vint-i-quatre hores. Sembla que, per part nostra, el divorci ja està en marxa però caldrà agilitzar els tràmits abans que una de les parts, nosaltres, morim de fàstic o d’inanició.

[Imatge: Mali Vanili, el fenomen del moment; www.vilaweb.cat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *