Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
És una evidència, demostrable de forma empírica, que en els darrers anys han augmentat els espots en què, de forma exclusiva o parcial, es fa servir allò que líricament anomanem “llengua de Cervantes”. Tot i això, no sé perquè, aquests dies han reviscolat les crítiques per un anunci concret. Es tracta del d’uns caramels que, a part de ser “nous” (com el 90 % del que s’anuncia per televisió), són refrescants, mentolats, acolorits i no sé quantes coses més…
La peculiaritat de l’anunci, el que sobta, és que fa servir les dues llengües oficials de manera inversa al que ens tenien acostumats. Habitualment, el grafisme, la retolació, els referents exteriors, acostumaven a ser, en molts casos, en castellà, mentre que doblaven la veu en off o missatge verbal al català. M’imagino que deu ser un problema de costos en unes campanyes adreçades a mitjans de tot l’estat (bé prou que això es nota en alguna penosa traducció literal al català d’enginyosos jocs de paraules en castellà, però aquest no és el tema). L’anunci dels caramels de coloraines, però, està a l’inrevés. L’animació, feta amb ordinador, ofereix la paraula “nou”, clara i catalana, mentre que les excel·lències del producte se’ns canten en un perfecte castellà.
Potser aquesta originalitat ha fet que es torni a parlar, i a criticar, l’ús i abús del castellà als anuncis de TV3, però això no és d’ara. Quants anys fa que una coneguda marca de productes de neteja de la llar ens bombardeja literalment a totes hores lluint com a mascarons de proa simpàtiques mestresses de casa amb dicció andalusa? I com aquests, molts d’altres.
Però anem al fons de la qüestió: és tan dolent que TV3 admeti i difongui anuncis en castellà? Jo crec que no. Deixo de banda la qüestió purament econòmica. La televisió pública catalana ha de quadrar números i està com està. Tota pedra fa paret i, si la suciedad se va en un bang!, doncs mira, què hi farem? Jo crec que hi ha una altra raó per no posar mala cara a aquests anuncis com fan alguns: entenc que si les empreses de publicitat pensen en la televisió catalana per a les seves estratègies de màrqueting d’expressió castellana és perque deuen haver detectat, a partir dels estudis de mercat que fan, que una part més o menys important de potencials consumidors del producte (el target, que en diuen els entesos) són castellanoparlants que miren TV3. Perquè d’això es tractava, oi?
[Imatge: www.juanmarqueting.com]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En principi els anuncis eren en català perque era obligatori, TV3 no acceptaba anuncis en castellà, això que en principi era un handicap, va acabar sent la normalitat i al reves del teu argument ( i el de les empreses i experts) les empreses és van adonar que perdien una important quota de mercat i van acabar per fer els anuncis en català, en algun moment ( no recordo) algun govern català per aconseguir quelcom va acceptar de fer anuncis en castellà ( entre altres perque les empreses no volien pagar el sobrecost de duplicar anuncis)
I el gran argument de dir que una part dels espectadors de TV3 son castellanoparlants no s’aguanta per en lloc, doncs si que és veirtat, però resulta que aquest espectadors accepten de bon grat la TV en català,(per això la segueixen) per tant el fet de fer anuncis en català noera cap impediment i en canvi fer-los en castellà lluny de ser un éxit és un fracàs, doncs en lloc de normalitzar el català, el que fem és continuar amb la supremacía del castellà i a més impedim encara més que les empreses acceptin el castellà ( cosa que ja haviem aconseguit i que ara hem reculat)