Les aigües turbulentes

No és un carrer, és una avinguda (en realitat, és l’antiga carretera N-340), i uneix la Rambla, a l’altura de la Font del Centenari, amb el riu Francolí. És una de les artèries més importants de la ciutat, tant des del punt de vista viari com comercial. Hi trobem, dalt de tot, dos establiments ja esmentats en aquest bloc: la farmàcia Fullana i Pintures Padrell, just a sota d’una casa amb molta història, que també va aparèixer en un apunt, pel fet de ser immortalitzada pel fotògraf Capa. Al davant hi havia fa uns anys els cinemes Òscar, dramàticament esborrats del mapa com la resta de sales del casc urbà.

Més avall l’avinguda s’encreua amb el carrer Prat de la Riba, formant el que encara es coneix com “les quatre carreteres”. La via continua cap a l’oest, amb establiments comercials de tota mena, des de Bang & Olufsen (aparells de música de qualité) fins a una casa de tes (Tea House), passant per la pastisseria Genève, el basar xinès Da Da Wang Wang o un restaurant hindú on podreu menjar curri amb llenties si tantes ganes en teniu.

Trobem després la parròquia de Santa Clara i l’edifici de l’Institut d’Educació Municipal (ocupat abans per les clarisses i per la Facultat d’Enologia). Just al davant, el Kebab Catalunya, amb el seu vistós rètol llistat de groc i vermell, dóna el toc alegre i patriòtic que no té l’anodina façana de la seu del PSC, amb qui confronta paret amb paret. El tram final, ja sense botigues, acull a una banda la Necròpolis Paleocristiana i a l’altra un lateral del Parc Central.

No cal dir que l’avinguda és dedicada al famós científic i premi Nobel navarrès. Erròniament, a totes les plaques figura com “Ramón i Cajal”, amb i llatina. Potser per compensar-ho, una tanca de la zona assenyala la direcció a l’avinguda “Vidal y Barraquer” (sic). Un autèntic despropòsit. Caldrà que algú posi els punts sobre les is a tot plegat.

[Imatge: Santiago Ramón y Cajal fou uns anys catedràtic de la Universitat de Barcelona; www.ub.edu]