Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

9 de maig de 2013
0 comentaris

El fax

Cada dia una notícia, cada dia una sorpresa, cada dia una prova de que anem en la bona direcció. Ahir va ser el fax del Tribunal Constitucional adreçat al Parlament, amb la impugnació de la declaració de sobirania. Encara bo que no el va portar un cavall de postes. Un fax! Per si algú molt jove llegeix aquest apunt, cosa que em faria molta il·lusió, sàpiga que un fax o telefax és un mitjà de comunicació molt usat a les acaballes del segle XX i que consisteix (potser hauríem de dir que consistia) en una transmissió de textos per via telefònica. Perquè m’entengui aquest hipotètic jove que m’està llegint, el que ara surt en una pantalla fent servir un ditet, fins fa molt poc sortia en paper d’un aparell que es deia, justament, fax. Era molt pràctic quan jo vaig començar a treballar allà als anys vuitanta. 

Fora bromes. Que tot un Tribunal Constitucional comuniqui la seva decisió via fax al Parlamento de Cataluña, servicios jurídicos està en perfecta coherència amb la idea que els poders de l’estat espanyol tenen de les nostres institucions. Si tota una declaració d’un parlament sobirà és interdita i laminada sense contemplacions per un llunyà, obscur i servil tribunal, és normal que l’operació s’executi amb menyspreu mitjançant un aparell que va de capa caída. Com ells, val a dir.

I molt bona la intervenció de David Fernández quan ha comparat l’anecdòtica comunicació amb un renovat “se sienten, coño“. Amb una diferència. Al 23-F tothom es va amagar sota el seient, tret de Suárez i Carrillo. Ara caldrà veure quants dels nostres diputats resten dignament dempeus.

[Imatge: Vilaweb]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!