marginàlies

Agusa tots els sentits i esmola les ungles,
marrec, que la vida res no regala
i els rapinyaires trinxen el repòs.
Fes camí per conèixer, per encuriosir
el saber, però mai no defugis els somnis
per molt que no en marquin, de camí,
car no es volen perdre cap detall
del món i de tot el que crea el silenci.
Són ells, els somnis, els que ens permeten
els somriures, afaiçonar les revoltes
i regirar la tendresa i l’estimera,
l’única trinitat per la que es pot arriscar tot.
I en dir o fer això no et deixis abatre
per les befes i les rialles que t’arribaran
per tots costats, que l’adotzenament
s’imposa a costa de la sensatesa
i la sensibilitat que ens aboca
a la mar gran de la claror i de la pell
que deleja i fa anhelar la parla en tacte.
Agusa tots els sentits i esmola les ungles,
marrec, que la vida és guany i no derrota.