Com que aquest apunt ha de tenir una mica més de consistència, heus aquí dos fragments de “Bressolava la mar”, de Rafael Caria, un dels poetes algueresos més importants del segle XX:
Contemplava
el teu cos
càlid
i tendre
sinuós i dolç
com la nostra
terra…
És llavors
que hem après
a mirar-nos
amb les nostres
mans
tancant
les parpelles.
…
Ara
ja em sento fos
en tu
i bec l’oceà
dels teus
ulls
i et bes el pit
i els llavis
els més tendres
mentre el vent
com fulles
ens aixeca
en vol.
[Imatge: catedral de Santa Maria, l’Alguer; www.sardegna.com]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!