Ha parlat dels grans punts febles de la professió, de la interdependència entre els poders mediàtic, polític i econòmic, de pressions i autocensures, de les manipulacions de la informació, de les rodes de premsa sense preguntes, del nou paper de simples transmissors de notícies que molts periodistes es veuen obligats a fer, d’un nou llenguatge informatiu que edulcora la realitat, del paper acrític dels destinataris de les notícies…
Qüestions, doncs, de rabiosa actualitat. Quan tot un president de Govern compareix davant els mitjans a través d’una pantalla (el presidente plasmado), quan un periodista no pot aprofundir en una notícia perquè “no ven”, quan hem convertit la informació en espectacle, quan és més viva que mai aquella aseveració de “que la realitat no et malmeti un bon titular”, quan passen totes aquestes coses, és que el periodisme ha perdut tot el seu sentit. Per sort tenim veus com la de Rosa Maria Calaf que, de forma ben amena, ens fa obrir els ulls, ens interpel·la, com a destinataris finals de la informació, a ser exigents i ens emplaça a filtrar-la i contrastar-la.
[Imatge: Rosa Maria Calaf, el dia que va ser investida doctora honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili; www.urv.cat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!