Les aigües turbulentes

Un professor s’endu els alumnes adolescents a un museu on els explica, de la manera més cansina i avorrida possible, els rellotges antics que s’hi mostren i el seu funcionament “analògic”. Un dels alumnes, passant completament de la classe, es fica un xiclet a la boca que li transforma el sentit de la realitat, dels companys i del mateix professor.

El missatge.

Mastega la porqueriota aquesta que anuncien, perquè fliparàs en colors, literalment, com si t’haguessis pres un tripi.

Per què em posa nerviós?

La trista realitat de la nostra societat i el seu sistema educatiu condensats en vint segons. Per què s’insisteix tant en el tòpic que anar a un museu o aprendre és sempre avorrit? Per què es dóna per fet que a un professor se li pot faltar al respecte? Tant poc engrescador és que alguna cosa no sigui digital, sinó analògica? La felicitat és només una goma per mastegar i fer-ne globus? La traca final és l’eslogan que clou l’anunci: “El món al teu rollo”. Sí que és un rollo, sí.

[Imatge: www.alimarket.es]