marginàlies

La por en haver-la vista
no és res, deia el savi
de les sabates velles,
si és que l’arribes a trobar,
li responia el fill
abans de pujar a l’aeròstat.
La por penetra
com un corc, insistia,
que rebenta a la vena,
com un cuc suïcida
carregat d’explosius
que s’immola entrant al cor.
La por és l’aliment de l’esperit,
també del de cremar,
murmurava la mare,
que encén el sota-bosc
per omplir de llengües
de foc la garriga densa
de la memòria.