El personatge era polèmic i ple de clars-obscrus, això és evident. Seria injust fer-ne una valoració completament negativa, més en el moment de la seva desaparició física. Els que no érem de la seva corda hem de reconèixer algunes coses. Per exemple que, contra el que a vegades es diu, Chaves sempre va guanyar les eleccions d’una forma democràticament prou acceptable. Per exemple que la seva acció de govern ha contribuït a disminuir les desigualtats socials del seu país. Per exemple, que era un governant hàbil, carismàtic i que treia profit com ningú dels mitjans de comunicació (Aló, presidente…).
Però després hi ha les tornes. El demòcrata Chávez corria a abraçar-se amb el millor de cada casa (Ahmadinejad, els germans Castro…). L’eficaç Chávez aconseguia el progrés econòmic per al seu poble gairebé exclusivament gràcies al petroli. El carismàtic Chávez provocava vergonya aliena amb les seves sortides de to. Etcètera.
L’evolució de la política veneçolana els propers mesos ens donarà la mesura del que era en realitat l’estadant de Miraflores, si va ser el primer gran líder mundial del segle XXI o bé un personatge histriònic més a afegir a la convulsa història sud-americana.
[Imatge: Chávez amb una petita Constitució; tan petita que ja hi ha dubtes legals sobre qui l’ha de substituir interinament; www.noticias365.com.ve]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En qualsevol cas, tan si l’has vist al meu bloc ahir, o al del Narcís avui, l’autoria és de David Segarra, documentalista valencià. Document que suposo circula per les xarxes, d’on ho he tret.
I sense exagerar i sense passar-me, et dic que el subscric plenament, ja que els seus somnis són els meus i els de molts, per tant és plenament encertat dir: els nostres somnis (els seus, els meus, els d’altres que conec = els nostres somnis)
Gràcies per fer esment al teu apunt, sempre va bé que en parlin, encara que no s’hi estigui d’acord, m’hauria agradat això sí, la cortesia d’haver esmentat també les fonts directes, indirectes, i especialment el nom de l’autor.
Pel que fa a la petita Constitució… només et deixo aquesta frase que també circula per les xarxes: “Chávez era Jefe de Estado porque le votó la mayoría, y a su país le llaman dictadura; el Rey Juan Carlos es Jefe de Estado porqué lo eligió un dictador, y a su país lo llaman democracia….
Una salutació cordial.