marginàlies

Les camades i els carreranys s’atrinxeren tot acceptant la militarització del seny, que vol posar guerrera als sentiments i botes a les boques que canten l’amor i altres golafreries. Les orquídies dels perdedors no resisteixen el silenci que preludia la pluja de foc ni la serena ardent de l’endemà. És així que les hores esdevenen ciclons que ho arrasen tot sense cap mirament, encabritant la mar perquè s’endugui guinguetes altives i platges postisses a disposició de la nostra inveterada esclavitud que com més va, més revé. Pacificam la cremor del desig a poalades de displicència i a ventades de lleugeresa quan el plaer reclama atenció intensa i perdurable. I no ens fa res dissenyar polígons industrials en indrets gens adients per a empreses del coneixement envasat al buit i en sèrie, que l’únic que pretenen és eradicar la rebel·lia i sembrar de sal els solars de la creativitat i l’estimera. Pretenem torpedinar el temps que tot s’ho mira amb indulgència des de l’arenal desolat en què hem convertit els espais naturals dels amanyacs, dels frecs de pells i de les besades. Miram massa enfora, lluny, molt lluny dels cossos que delegen, oblidant que l’origen de tot ve amb nosaltres i que més enllà de les mans i dels mots tot és incert: sols la parla i el tacte ens distingeixen.