marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

28 de desembre de 2016
0 comentaris

OLOR DE PAU

La calma és tensa, tiba nervis i alena espès. Sembla que més enllà del que abasta la mirada els fantasmes del desconhort es disposen a assaltar i a entrar a mata-degolla en els vergers on l’ordre natural de la quietud senyoreja el temps. Hom diria que els presagis de temporal prenen cos a part o banda.

És aquesta incertesa letal la que s’imposa quan entra el menut disposat a pintar, primer, i a anar al parc, després. En sa cara hi du escrit el discurs que et diu que ja està bé de coverbos i de crear terratrèmols en didals; que no siguis tan mandrós i posa’t en feina que som a punt de migdia i abans de dinar cal fer moltes coses per apagar la set de criatura.

Primer pintar, que ara té una idea molt bona, el meut, que li agradarà molt a sa mare. Es tracta de pintar la mar i una barca; el color blau per a la mar i el roig per la nau llarga, com una piragua. Aquí, en aquest racó la mar i su-allà la barca. Molt bé. I ara una cosa negra que no sé què és però que devora la barca hi està bé.

-Pensa, padrí, que jo ho veig tot perquè tenc els ulls clars.

Té tota la raó en tot. El dibuix és per sa mare; per al padrí, en farà un altre un altre dia, que ara hem de davallar el ca de la padrina jove, que avui fa estada a casa. El durà ell, al ca, tot i que estira fort, l’animaló. Però en veure que és el menut qui dur la corretja, el canet mira de no estirar gaire. El marrec demana per què ensuma tant, el ca, i costa de fer-li entendre que és a través de l’olor que els cans es guien i senten. I costa encara més que entengui que ensuma els orins dels altres cans i hi deixa els seus com a penyora. Es conhorta pensant que per allí hi ha passat la seva cussa Metlla i la cussa dels altres padrins, n’Ona. I fins i tot és possible que hi hagi passat en Món, el ca del seu cosí.

Amb el llenguatge dels olors pujam a casa. Preparam el pinso per a en Panxo i el primer que fa el menut és acalar-se i ensumar-lo detingudament. Ho fa una estoneta i en aixecar-se assegura que:

-No és com el pinso de na Metlla, aquest.

I toca anar al parc de ses Estacions, que aviat serà hora de dinar i encara hem de fer moltes coses, padrí.

-Venga, fes via, padrí, deixa el mòbil!

I hom s’adona que aquesta activitat apurada d’en Pau és la que més i millor pacifica.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.