Les aigües turbulentes

Desafiant la crisi i un temps més quaresmal que carnavalesc, les colles d’una ciutat tan poc carnavalera com Tarragona han desfilat un altre any, mostrant al respectable una rua més vistosa del que ens temíem. 

La Rambla Nova estava ben animadeta, amb majoria de curiosos i una minoria amb disfresses previsibles (barrufets, policies, caputxetes vermelles, monges…). S’han vist comparses reivindicatives (el Club de Rugby de Camp Clar demanant un camp per entrenar, la Murga Matutina retallant el pobre Rajoy); d’ambient mariner (l’AMPA del Col·legi del Carme) o automobilístic (el Col·lectiu de Dones de Sant Salvador, amb unes disfresses realment aparatoses, o els Amics de la Part Alta, ballant el Gangnam Style); algunes francament vistoses (uns amb una decoració de cignes i de plomes de mona de pasqua, altres vestits més o menys d’asteques, amb plomes color butà).

La colla Aquí hi ha Marro s’ha presentat amb un muntatge xinès, barreja de Turandot i Cinquanta-cinc dies a Pequín, i amb el fil musical que sentiríem al Restaurant Gran Muralla de la cantonada. Un altre grup, Alma Flamenca, ha ofert una carrossa que disparava confeti (el que li va sobrar a Ana Mato, potser) i precedia un llarguíssim seguici de balladors. Els de l’associació La Unió, en fi, anaven d’animals de la selva, arrosegant una girafa de cartró i ballant al ritme d’Akuna Matata. A destacar la presència d’un espontani caracteritzat de Cantinflas.

Dues hores d’animació quan més falta ens fa. El Carnaval (per cert, ja ningú no usa la paraula Carnestoltes: una altra rendició) continua trobant la seva raó de ser en un món i una societat que tot l’any s’afanya en “acarnavalar-ho” tot (m’invento la paraula). La transgressió, la disfressa, el cridar l’atenció, la crítica a poders i institucions abans intocables, en fi, el voler trencar amb l’ordre establert, caracteritzen cada acció de la nostra societat, aigualint així el sentit a una festa que no fa tants anys estava prohibida precisament pel contrari.

Jo, que no sóc de Carnaval, desitjo llarga vida a aquest costum que ens alegra a tots les “pajarites” a meitats de febrer, en el moment més trist de l’any.

[Imatge: no es veu gaire bé, però és una de les carrosses que han desfilat avui; foto de l’autor]