‘Tu quoque, CUP?’

Tot fa pensar que la CUP ja ha acabat de desfullar la seva particular margarida en el feixuc procés que ha de portar a l’aprovació de la declaració de sobirania al Parlament. Doncs bé, els xicots de la samarreta es decanten, atenció, per un “sí crític”. Aquest afegitó a la intenció de vot ja el va traginar la cúpula d’Esquerra quan l’aprovació de l’Estatutet del 2006. És un “sí, però…” molt en la línia de la política de sempre, un no volguer mullar-se massa, un nedar i guardar la roba, un jugar a dues baralles… Però la cosa no acaba aquí: sembla que els cupaires traduiran aquest sí crític votant dos diputats d’una manera i un d’una altra. Si fos el vot en consciència de cada un, callo, però la cosa no va per aquí.

Qui ho havia de dir. Francament, si el que intentaven era quedar bé amb tothom amb aquestes maneres de fer, no crec que ho hagin aconseguit.

[Imatge: www.vilaweb.cat]

2 pensaments a “‘Tu quoque, CUP?’

  1. Els que són de lletres ho tenen molt complicat

    alhora d’expressar-se amb nombres.

    Ja ho diu una dita a favor de les ciències

    el que val, val i qui no per a lletres.

    i qui té boca, s’equivoca.

    Com si la CUP fora a favor

    del regne de les causes perdudes

    però no de la seva monarquia formal.

    I el Principat per aquesta declaració de soberània

    puguera semblar una causa menys perduda.

    Per això no és tant ficada a declaracions formals

    i si més al carrer o manifestacions de desobediència civil.

     

    Com sí que ho semblen al PSC

    alhora de donar llibertat de vot

    segons la lliure consciència,

    que només és pot fer en assumptes

    com al cas de les corregudes de braus.

    La CUP sembla que farà 

    justetet el que es podia esperar

    un sí crític per a reflectir

    la divisió d’opinions assamblearia

    dels que ara només són tres

    i no res, ni menys.

    Si fora tant fàcil endivinar

    el que faran els de lletres

    com els dels números

    alguns es farien rics amb les rifes.

     

  2. No crec que sigui voler nedar i guardar la roba sinó votar en consciència i val a dir que un moviment assembleari ho té més difícil a l’hora de prendre decisions. En tot cas, la meva opinió és el que avui llegirà el món és en quin tant per cent els diputats catalans proclamen que el poble català és sobirà; en aquest sentit, penso que és important que hi hagi clara majoria, més enllà de les singularitats de les diverses mirades polítiques. Per això, tot i ser votant de gent que ara dubta, demano l’adhesió al text unitari. Cal ser conscients de l’abast històric d’aquesta proclama. 

Respon a Roser Cabacés Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *