Tot fa pensar que la CUP ja ha acabat de desfullar la seva particular margarida en el feixuc procés que ha de portar a l’aprovació de la declaració de sobirania al Parlament. Doncs bé, els xicots de la samarreta es decanten, atenció, per un “sí crític”. Aquest afegitó a la intenció de vot ja el va traginar la cúpula d’Esquerra quan l’aprovació de l’Estatutet del 2006. És un “sí, però…” molt en la línia de la política de sempre, un no volguer mullar-se massa, un nedar i guardar la roba, un jugar a dues baralles… Però la cosa no acaba aquí: sembla que els cupaires traduiran aquest sí crític votant dos diputats d’una manera i un d’una altra. Si fos el vot en consciència de cada un, callo, però la cosa no va per aquí.
Qui ho havia de dir. Francament, si el que intentaven era quedar bé amb tothom amb aquestes maneres de fer, no crec que ho hagin aconseguit.
[Imatge: www.vilaweb.cat]
alhora d’expressar-se amb nombres.
Ja ho diu una dita a favor de les ciències
el que val, val i qui no per a lletres.
i qui té boca, s’equivoca.
Com si la CUP fora a favor
del regne de les causes perdudes
però no de la seva monarquia formal.
I el Principat per aquesta declaració de soberània
puguera semblar una causa menys perduda.
Per això no és tant ficada a declaracions formals
i si més al carrer o manifestacions de desobediència civil.
Com sí que ho semblen al PSC
alhora de donar llibertat de vot
segons la lliure consciència,
que només és pot fer en assumptes
com al cas de les corregudes de braus.
La CUP sembla que farà
justetet el que es podia esperar
un sí crític per a reflectir
la divisió d’opinions assamblearia
dels que ara només són tres
i no res, ni menys.
Si fora tant fàcil endivinar
el que faran els de lletres
com els dels números
alguns es farien rics amb les rifes.