Convertida la badia en estany pudent d’esputs, malvestats i traïdories, invoco la lava, la determinació del foc perquè mineralitzi la niciesa que mana com el ferro i ho anorrea tot amb lentitud sàdica. L’estupefacció reclama veus aviadores de crits i cops, i el silenci aterreix les feres. Invoco la lava.
La pluja que cau devotament no fa més que magnificar l’olor de la descomposició de tot plegat. De l’ensulsiada no se’n salven els santuraris ni altres llocs sagrats. Invoco la lava. Ens hem avesat tant a ser serfs de la toixesa que ens esborrona la inquietud de l’alliberament, l’agulló estimulant del vers que s’abalcona a l’abisme, la incomoditat de la certesa quan perd l’instint de l’ensumada. Invoco la lava.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!