marginàlies

Volen, volen… ulls d’infant en cels plens de llibres i pomes lluentes. Voltes de cel perfumades, abecedàries, i criatures totes ulls que estrenen blavors i enfilen cometes, i volen, volen… I passen pàgines de llibres amb ales, i llegeixen en veu alta que els ulls que xuclen el calostre de l’aire, les mans i les pensades arcdesantmartinen. Ulls de mar i d’infant que cavalquen codonys i colibrís, i escriuen ben dret fent giragonses com les aus quan festegen. I volen, volen… com els estels per veure de lluny el planeta i tot allò que queda del pas de les hores.

I volen, volen… els ulls que només volen veure per jugar. Descriuen espirals infinites, els vols d’ulls emmilocats, i deixen caure papers de maduixa i ceba; paper bíblia sobre les clepses closes dels homes sulls i les dones malsofrides; paper de vidre sobre els punxons dels mercenaris de l’agrura que volen treure els ulls a les paraules i a les criatures admirades que volen, volen… Volen volar i voler. Amb la mirada es forma la clau de volta del benestar, llegeixen en veu alta uns ulls gairebé d’ué, i uns altres  més foscos els interrompen perquè vegi com s’enlaira, enjogassat i de mil colors, el pegàs de l’oradura que es fa dir felicitat.