marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

9 d'abril de 2010
0 comentaris

LA BONA PREMSA DE LA MALA EDUCACIÓ

Parlava anit amb un amic professor d’institut de l’allau de dificultats que assetgen els instituts i escoles públiques de l’illa. Des de la poca empena –o clarament desatenció- de les administracions públiques que han de garantir, de primeres i elementalment, unes instal·lacions òptimes i dignes, passant pel desconcert dels infants estrangers que s’incorporen ben avançat el curs, molts d’ells desconeixent totes dues llengües oficials, i que encomanen  al grup una certa desorientació, i acabant per la desmoralització d’un gruix considerable del professorat.

Deia el meu amic, sobre això darrer, que, en general, no ens hem fet càrrec de la significació que més de la meitat dels directors d’escoles públiques i instituts mallorquins han de ser designats per la Conselleria d’Educació per manca de postulants. I això, per no parlar de l’actitud gens compromesa d’una part ben considerable de pares –i mares- que assignen a les escoles el paper de macroguarderies sense cap més compromís pedagogicocivic que contenir galtades.

Per això i per allò, la desatenció o manca d’interès preferent de la comuna pel coneixement, l’educació i la cultura converteix les aules i tot el que l’envolta en un conflicte multicairal silenciat, amagat, per molt que el fracàs i l’abandonament escolars, entre d’altres, siguin signes inequívocs de mal i molt dolent. És cert que s’ha aconseguit la plena escolarització, però no ho és menys que el nombre de desafectes a l’escola és socialment inacceptable; i les illes, en abandonament escolar, som a la cua de l’Estat.

Comentàvem tot això arran de les “Propostes per a un pacte social i polític per l’educació” que acaba d’elaborar el Ministeri d’Educació i que no despertava gaire interès en l’amic. Reconeixia la seva vàlua com a punt de partida i discussió, sobretot, però no deixava de dir que mentre la cultura no recuperi el seu paper de motor indiscutible de desenvolupament, seguirem fent retxes dins l’aigua. I mentre la droperia i els presumptes saquejadors dels eraris públics ocupin més espai en els mitjans de comunicació que les decències i les dignificacions, farem poc camí.

Mentre la mala educació doni més peixet als altaveus i altres mitjans de comunicació de masses que l’esforç mantingut i la voluntat d’excel·lència, parlar de qualitat de l’ensenyament seguirà sent un sarcasme. Mentre el raonament, la paraula i la lletra no acaparin els aparadors, no aconseguirem que s’esvaeixi la tinya de la niciesa.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.