‘Skyfall’

Noves aventures de Bond, James Bond. En aquesta ocasió, l’agent britànic haurà d’enfrontar-se a un malvat que, prèvia intromissió informàtica, es vol carregar l’MI6 senceret. Mentrestant, la seva complexa relació amb M coneix una nova volta de rosca…

La sèrie de pel·lícules de l’agent 007 continua en caiguda lliure, i la nova entrega ratifica la deplorable impressió que em va causar l’anterior film, Quantum of solace: un Bond absolutament light i inexpressiu (i aquesta vegada, notòriament envellit), noies completament planes (en tots els sentits de la paraula), plúmbies escenes d’acció, inevitable product placement de cotxes, ordinadors i rellotges, absència de tota ironia (marca de la casa en els seus inicis)… A destacar la intervenció de Javier Bardem, tot un talent interpretatiu al servei d’un personatge llastimós, cabell oxigenat inclòs. Pràcticament han desaparegut les escenes en llocs exòtics (si deixem de banda les persecucions a Istambul i unes vistes del Xangai nocturn). El que sí que hi ha és molta acció als túnels del metro de Londres, on els amics del mal es carreguen un comboi sencer…  

La pel·lícula és i es fa llarguíssima. L’escena preliminar dura quinze minuts ben bons abans de deixar pas als títols de crèdit, sinfonia d’imatges i de música, única cosa que val la pena, juntament amb la sempre excel·lent Judi Dench. Però, insisteixo, aquí s’acaben els elogis. Bond ha complert cinquanta anys i ja no és el que era. Sean, torna, si et plau, encara que ja en tinguis vuitanta! 

[Imatge: www.imdb.com]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *