Gorros, bambes i arracades

LA CRÒNICA

* Tot sembla indicar que El Mundo s’ha ficat en un bon merder ell solet. Ja li està bé. S’ha d’agrair a l’infame diari madrileny, com a mínim, que exemplifiqui tant bé què és el que no desitgem per a la nostra nació una vegada aconseguim la llibertat definitiva. O, com ho resumia prou bé el principal afectat de tota aquesta història, Artur Mas: “fa por viure en un estat com aquest”.

* El mateix Mas que, rebatejat com “Arturo”, ha estat denunciat per, atenció, Antonio Tejero (sí, és viu) per “provocació, conspiració i pretensions separatistes”. López Tena ja s’ha encarregat de recordar a l’opinió pública que no existeixen aquestes figures delictives. Jo no perdria ni un minut amb aquell personatge.

* Avui han passat per televisió el nou espot d’Esquerra, protagonitzat íntegrament per Lluís Llach. Amb el seu perpetu gorret de llana ens diu no sé què (no hi he parat massa atenció, la veritat). He de confessar que m’ha decebut veure aquesta implicació tan decidida de Llach per una opció política concreta. El tenia, el teníem, per un “pare de la pàtria” mínimament transversal en totes les batalles i batalletes pel futur de la nostra nació. Què li deuen haver promès per prestar-s’hi?

* Un altre famoset que s’ha retratat és Kilian Jornet, el noi aquell que salta i brinca per la muntanya amb bambes de coloraines i, a estones perdudes, anuncia aigua per la tele. Ha brindat el seu suport a Iniciativa. Lògic: a on havia d’acabar, políticament parlant, algú amb una vida tan natural? De fet, quan va sortir al Convidats de l’Om ja ho va insinuar.

* No un, sinó tres són els famosos que cedeixen imatge i frase de complicitat amb la CUP (o les CUP, no sé si és una o diverses): Oleguer, Cesc Freixas i el Titot. Tots tres apareixen, compartint barba i arracadetes (marca de la casa) a la propaganda electoral que m’he trobat a la bústia aquesta tarda. Asseguren als seus mítings que “faran la vida impossible a qui els la faci a ells”. Esperem que, si entren al Parlament, com a mínim es comportin (és broma, tontos).

PERSONES I PERSONETES

Resta de candidats penjats dels fanals.

Per Esquerra, el Pep Andreu. Jo no sé si la foto està feta amb un gran angular o què, però se’l veu més gras que al natural, perquè a la vida real el bonàs de Pep Andreu és més aviat prim i demacrat, amb un posat com a tristoi. El seu retrat, per contra, ens el mostra amb un somriure tirant a riallada bastant poc electoral, la veritat.

Els socialistes han fet una cosa bastant sorprenent. En lloc de penjar la foto del cap de llista, el perenne Xavier Sabaté, hi han penjat el del candidat a president de la Generalitat, un tal Pere Navarro. Sabaté és, per dir-ho elegantment, poc agraciat físicament, però això no justifica que l’únic (no menteixo: l’únic) cartell seu que he vist és el que va enganxar a l’inici de la campanya. Un cartell enganxat amb la perícia que dóna haver-ho fet durant els anys i anys que porta de vida política.

Parlant de somriures i de lletjors, acabem amb el retrat d’Albert Pereira, de Solidaritat. El de la Secuita (no es cansa mai de recordar la seva procedència geogràfica) té ben assumit que no serà mai Míster-no-sé-què, però s’ha de reconèixer que el fotògraf es va lluir amb el seu cartell electoral. Com Pep Andreu, també riu: riu molt. Potser per allò de “qui riu l’últim…”? Diumenge a la nit sortirem de dubtes. Sort a l’Albert: s’ho mereix.

AGENDA ELECTORAL

Dijous, 22 de novembre, 20:00.
Al Centre Cívic de l’Estació del Vendrell (Rambla, 1). Acte electoral, amb Albert Pereira, Santiago Espot, Núria Coral i Fèlix Simon. Presenta Joan Català.

Divendres, 23 de novembre, 20:00.
Al Casino de l’Aliança del Poblenou (Rambla del Poblenou, 42, Barcelona). Acte final de Solidaritat Catalana per la Independència, amb Alfons López Tena, Uriel Bertran, Núria Cadenes i els caps de llista de les diferents circumscripcions.

[Imatge: www.lastfm.es]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *