tempus fugit

de tot i de res

14 de gener de 2019
1 comentari

adeu a queviures sintes

Malauradament,no és cap novetat que comerços tradicionals emblemàtics per la fidelitat en conservar mobiliari i distribució de la botiga tal com funcionava des de principis del segle passat, tanquin portes definitivament per causes de jubilació com és el cas dels queviures Sintes i Orfila a tocar del Pont de Sant Roc de Maó.
Els darrers anys, els balcons de dalt de la botiga lluint estelades, no deixen indiferent a gairebé ningú ja sigui a favor o en contra del seu significat i és evident que l’independentisme a favor dels Països Catalans, té molt d’agrair a qui valentament fa us de la llibertat d’expressió demostrant que el pensament independentista no és sinònim de terrorisme així com, fotografiar-se amb el llacet groc per atendre el periodista que li fa el reportatge del comiat a pertànyer en actiu dins del món professional, és un acte pacífic reivindicatiu per la llibertat dels presos politics que vergonyosament te l’Estat espanyol.
Gràcies Joan Francesc i en aquest apunt del bloc, confiant que ningú és molesti, escanejo una de les fotos fetes per Javier Coll que il•lustren l’article a l’espai Mira Menorca d’es Diari del dia 11-1-2019 signat per Lluis Vergés.

Després de 47 anys darrere del taulell, Joan Francesc Sintes Orfila va dir prou i va tancar el passat 31 de desembre el comerç de queviures familiar al carrer S’Arraval de Maó. Amb més de cent anys de vida comercial, era un dels establiments històrics de la ciutat.
El botiguer ha estat testimoni de com la clàssica botiga d’articles de menjar i de neteja de tota la vida va passar en els darrer anys, a causa de l’espectacular transformació de la nostra societat, a ser un comerç dedicat principalment als productes típics com les ensaïmades, el formatge que atreien principalment al turisme.
Oli a granel
La família Sintes va començar el negoci l’any 1916, comprant un negoci de comestibles que obri el 1898 a Miquel Taltavull Sintes i que després va passar per les mans dels german Josep i Jaume Huguet.
Josep Sintes iEsbert, avi de l’actual propietari, dedicà el negoci a vendre productes locals del camp i altres vinguts de fora com cafè, cacau i arròs.
El 1919 obté el permís per vendre oli a granel i al soterrani del local es conserven els dipòsits on s’emmagatzemava. Durant la Guerra Civil li van requisar quatre tones d’oli, una de cafè i tots el productes d’alimentació. El propietari va morir el 1942 i la seva vídua Joana Mercadal i Camps va seguir el negoci i el cedí el 1960 al seu fill Jaume Sintes Mercadal.
L’any 1979, va ser Jaume qui el va cedir a Joan Francesc, el darrer d’aquesta saga de botiguers, que ja de jove havia estat darrere el taulell atenent a la clientela de Maó. Ara tanca per jubilació posant així fi a la història de Queviures Sintes i Orfila, el darrer nom d’aquest comerç de sempre.

Un botiguer dotat d’una memòria prodigiosa
Dotat d’una memòria prodigiosa, Joan Frances Sintes Orfila recorda tan bé els preus que va pagar la seva família per la caixa registradora o la bàscula, com sucoses anècdotes dels anteriors propietaris o les històries de molta gent de Maó. Aquest botiguer que no se’n penedeix d’haver tancat, té un llibre virtual d’històries de la ciutat dins del seu cap.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.