tempus fugit

Aquestes tres fotos tancaran l’espai dedicat a la memòria del barri de Porta.
L’encapçala una imatge de la cua de la cercavila anunciadora de la Festa Major creuant-se amb una família passejant per algun d’aquells carrers mancats de voreres, d’asfalt, de clavegueram…, sempre plens de material d’obres i de la incògnita de saber amb què acabarien convertint-se, com per exemple, el retolat en la paret d’una d’aquelles cases de sola planta i hortet tan freqüents dins de la zona.

La segona fotografia va sortir dels negatius d’alguna de les concentracions enregistrades i és la imatge distesa de qui, en aquella època, estava no només molt implicada en qualsevol reivindicació sinó que també deixava bocabadats la gent (a mi almenys) cada vegada que en assemblees o davant de les autoritats dissertava o opinava sobre el tema o la problemàtica del moment. No endebades la seva trajectòria professional l’ha fet arribar fins aquí. Tot un plaer, Marga, pels qui vam tenir l’oportunitat no només de conèixer-te sinó també d’aprendre actituds d’activisme social estant a l’hora d’acord amb els teus plantejaments sempre crítics i punyents cap a la bunqueritzada casta i polítics de torn malauradament perdurables en els temps.

Per acabar, amb la foto que tanca l’espai, em permeto la vanitat de penjar–n’he una també apareguda entremig dels clixés i feta per alguna persona que, tot sabent com m’emprenyava que me’n fessin de fotos, no va dubtar en disparar la càmera aprofitant un descuit en separar-me d’ella mentre acceptava el repte de fotre un gol a vés a saber quina criatura, adult o adulta de l’entorn.