Les aigües turbulentes

Aquest matí, instal·lació de la carpa de Solidaritat a la Rambla Nova de Tarragona. Enmig del tràfec de persones que pugen i baixen pel nostre principal carrer, uns s’acosten i altres no, uns s’interessen per les propostes i altres segueixen el seu pas indiferents, uns s’enduen tríptics i paperetes i altres ens compren estelades o arracades very fashion independent. Hi ha però un element d’èxit absolut: els globus per la canalla. Tots volen el seu globet, cosa que ens permet “col·locar” un parell de paperetes de la candidatura als seus progenitors. 

Tres personatges peculiars se’ns han acostat a la carpa i cap dels tres ens podrà votar per raons administratives. El primer és un aragonès que s’interessa per uns braçalets amb senyera que tenim a la venda perquè es la misma bandera de Aragón. S’ensuma que hi pot haver discussió sobre temes històrico-identitaris que tant agraden a algú, però no: aquest aragonès és un senyor gran i educat que no està per polèmiques i només ens explica que es troba circumstancialment a Tarragona perquè té un parent a l’hospital.  

La segona persona remarcable és un nord-americà de Kansas. Va tocat amb una boina i du barba blanca. És calcadet a Hemingway. Se li explica en anglès la nostra realitat nacional.  

El tercer és algú que comença a fer-me fotos mentre inflo globus. Abans que li poguem preguntar res, ens diu en un castellà amb accent germànic que és un periodista austríac. Li expliquem igualment el nostre projecte polític, que defensem la independència (molt sagaçament, ell ja ho sabia en llegir el nom del partit) i que hem fet una campanya a les autopistes de “No vull pagar”. “Eso me gusta mucho” ha respost, entre rialles dels presents, mentre s’acomiadava.

PERSONES I PERSONETES

Des del moment que vaig veure la primera foto de campanya d’Artur Mas, amb els braços oberts d’aquella manera, ho vaig tenir clar: sembla talment el Crist del Sagrat Cor del Tibidabo. De fet això ja lliga amb el toc messiànic que Mas ha donat a la seva campanya. Convergència i el Tibidabo. No puc evitar associar inconscientment aquests dos conceptes i pensar en aquell avió que no vola perquè és de mentida i que dóna voltes i voltes per acabar sempre al mateix lloc.

AGENDA ELECTORAL

Dissabte, 10 de novembre, 20:30
A l’Orfeó Reusenc, de Reus (c. Sant Llorenç, 14), acte electoral amb Alfons López Tena, Núria Cadenes i Albert Pereira.

Diumenge, 11 de novembre, 12:30
A l’Auditori de Santa Llúcia, de la Selva del Camp, acte electoral amb Francesc Invernon i Albert Pereira.

Dilluns, 12 de novembre, 20:00
A l’Auditori Municipal de l’Arboç, conferència “El català ha de ser única llengua oficial a la Catalunya independent?”, amb Núria Coral, candidata de Solidaritat, i Pau Vidal, filòleg.

[Imatge: foto de Markuss, www.naciodigital.cat]