tempus fugit

de tot i de res

21 de desembre de 2016
0 comentaris

l’escletxa de la indefensió apresa

Durant l’any, dia rere dia, el trau damunt d’una capsa o, incrustat a la paret d’una capella de santa o sant, depenent de la situació vital que gaudeixis o pateixis, et convida, en el primer cas a dipositar l’almoina que farà sentir-te útil a pal•liar la misèria que t’envolta o, en el segon cas farà que esperis de la generositat de qui administra els òbols perquè t’alleugi la pobresa.
Pels voltants de Nadal, crides a la generositat per abastir d’aliments els magatzems denominats curiosament “bancs” solidaris, són ben visibles dins de supermercats i mercats sedentaris o ambulants. Mentrestant, com a colofó de l’any, patronals cada vegada més inflexibles i endurides i, sindicats més flexibles i febles, s’asseuran a la taula de l’escenari de torn per representar l’eterna comèdia de tres actes titulada: “El capital i la lluita de classe”
1r acte: Monòleg del capital.
2n acte: Monòleg de la lluita de classe
3r acte: Diàleg dels mentre criden no s’escanyen.

nóos reial
09.01.2014 | 8.21
A Sense categoria
malalties i remeis
17.04.2018 | 8.50

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.