tempus fugit

de tot i de res

22 de novembre de 2016
0 comentaris

ai!, la lletra menuda

Les portes del temple –ha afirmat l’actual Papa Francesc- l’Església, les té sempre obertes però, per poc que t’hi fixis no sempre serà ben bé així doncs el consistent picaporta giratori que fa de baula d’una de fusta força gruixuda reblada amb claus de crist, encara que no vulgui, dissimula d’apreciar el menut pany modern que té davall que facilita l’entrada d’una estratègicament dentada clau que farà córrer la reforçada balda perquè les portes quedin tancades les hores nocturnes.
D’alguna manera l’hàbil pany és com la lletra menuda al peu dels contractes i si fem cas de la dita, tenir lletra menuda, això vol dir: ésser molt sagaç, saber-la llarga.

la decadència dels “ques”
14.02.2024 | 5.13
A Sense categoria
abellot, abegot o vagarro
24.08.2023 | 8.58

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.