tempus fugit

Estoic a la forta ponentada d’ahir, el far de l’Illa de l’Aire de més de 150 anys d’història, competeix amb l’àncora immensa que tantes vegades haurà vist navegar aferrada a la gran nau que la posseïa i que ara, com ell, sobresurt per damunt del tros de terra assignat però, això si, res més que com a element ornamental per fer caure en la temptació de fotografiar o fotografiar-se, captant una estampa cent per cent mediterrània.