Les aigües turbulentes

M’ha colpit asabentar-me de la mort de Joan Carles Vilalta. En la seva qualitat d’assessor del conseller Huguet primer i de director general de Turisme després, vaig coincidir amb ell en el convuls però també apassionant període dels dos tripartits, i vaig tenir l’oportunitat de tractar-lo i gaudir la seva vàlua com a persona, com a funcionari i com a gestor polític.

Ell va culminar la tasca iniciada per la seva antecessora, Isabel Galobardes, aprovant el pla estratègic de turisme, que traçava les línies mestres d’una nova política turística per Catalunya: desestacionalització, potenciació del turisme d’interior, cerca de nous segments de negoci lligats al producte identitari (rutes històriques, el Camí de Sant Jaume), agroalimentari i enològic, el turisme religiós, el turisme gai, i molts més. Li va tocar lidiar temes dificultosos com l’Agència Catalana de Turisme (el sector privat sempre es fa el ronso), la normativa sobre apartaments (lligat amb l’eclosió de visitants a Barcelona) o el turisme rural (els pagesos sempre són durs de rosegar), però ell els afrontava (no els pagesos, els temes dificultosos) amb tacte, bonhomia, coneixement i una gran dedicació professional.

Descansi en pau.

[Imatge: www.bergactual.cat]