tempus fugit

de tot i de res

13 de maig de 2014
Sense categoria
0 comentaris

inherències

Vist casualment en una desentesa passejada on, sota el net cel, un tros de mar omple l’interior de l’angle que formen la barca i l’Illa de l’Aire, plataforma natural del far de Punta Prima, i rumiant l’aplegament lineal del conjunt, se t’acut allò tan sovint plantejat  en tantes circumstàncies on un element sense l’altre, tal vegada, no tindria raó de ser.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.