tempus fugit

De mica en mica tot a punt i, de moment, no fan falta tendals ni ombrel•les ni fulles de morera per resguardar-se del sol hivernal, amb el temps i l’escalfament global tal vegada sí que, d’aquí a poques dècades, caldrà convertir en perennes aquests elements anti-raigs del demolidor Ra, campant lliure de capes d’ozó.

Durant la primera quinzena de març la temporada treu el nas o si més no, l’afany de posar en marxa negocis d’oferta turística fa que a l’estèril túnel de la baixa temporada comencem a veure-li el final; la tranquil•litat per a més d’una persona s’acabarà però saber que la taxa d’atur minvarà, potser paga la pena suportar l’enrenou d’avions i avions aterrant a l’aeroport, autocars i cotxes de lloguer omplint carreteres i aparcaments vora mar o l’arribada de creuers competint, com criatures, el port de ponent i el de llevant  esbombant qui és el que en rep més i més grans.