A la memòria de Martí Gasull

[Reprodueixo l’article de l’amic Roger Baiges publicat en diversos mitjans de comunicació de Tarragona]

El matí del passat 25 de setembre van aparèixer un seguit de guixades en algunes façanes del barri de la Part Alta de Tarragona on es podia llegir “Martí Gasull Fill de Puta Traïdor!” i “Visca Espanya”. En Martí Gasull i Roig (Barcelona, 1969 – Manaslu, 23 de setembre de 2012) va ser fundador de “Plataforma per la Llengua”, organització no governamental que es dedica fonamentalment a fomentar i normalitzar l’ús del català en els diversos àmbits de la nostra societat. De fet, es podria dir que Martí Gasull va treballar molt per  a que la persona que va cometre l’acte vandàlic de les guixades ho pogués fer en català i sense faltes d’ortografia.

Atacar a una persona que ha finat i, per tant, no es pot defensar, suposa traspassar moltes línies vermelles en termes de respecte i fer-ho perquè aquesta persona defensa l’ús de la llengua pròpia d’un territori, en el mateix, és tant injust com absurd. Traïdor d’Espanya? Només pot ser titllat de traïdor aquella persona que actua conscientment contra els seus suposats principis i/o contra la seva gent i en Martí Gasull era un català que defensava la llengua catalana a Catalunya. Per tant, en tot cas, en Martí Gasull era un català honest i un autèntic patriota.

A més d’aquestes guixades amb insults i proclames espanyolistes, també va aparèixer una gran “X” a la porta d’entrada a un immoble que “casualment” el dia anterior havia penjat una gran senyera estelada d’uns 40m2 a la façana durant l’acte de la baixada dels pilars de les festes de Sta. Tecla. Aquest fet recorda tristament als temps del nazisme en què els nazis marcaven les portes d’entrada a les cases on hi vivien jueus també amb una “X”.

Dies abans, durant les festes de Santa Tecla, algú va cremar una senyera que penjava de la muralla romana de Tarragona, just al costat del Portal del Roser.

Tots aquests actes vandàlics provenen d’un esperit espanyolista que nega la nostra realitat i no dubta en mentir, agredir, insultar i manipular per tal d’aconseguir els seus objectius.

Són una clara resposta a un sol fet: el poble català ha dit prou. Prou d’espoli, prou de fer servir els diners que ens espolien per a finançar infraestructures megalòmanes i sense retorn econòmic a fora de Catalunya quan aquí necessitem infraestructures bàsiques per al desenvolupament econòmic que revertiria a tot l’Estat, prou d’haver-nos de justificar constantment per ser catalans, prou de tractar-nos com a ciutadans de segona, prou d’atacar-nos constantment perquè volem defensar les nostres llengua i cultura a casa nostra…

El millor és que a Catalunya aquest “Prou!” independentista es manifesta democràticament, amb alegria, amb il·lusió i sense anar contra ningú, sinó a favor nostre.

Les reaccions espanyolistes de ràbia i odi contra els catalans que tenim clar que la independència és l’únic camí que garanteix la continuïtat de la nostra llengua, cultura i nació, son incentius que refermen més, si això és possible, les nostres conviccions i que fan que aquells que estan indecisos es decantin definitivament per la independència de Catalunya.

Tinc la sensació que estem davant la tercera fase de la cèlebre frase de Mohandas Gandhi: Primer t’ignoren, després es riuen de tu, després t’ataquen i finalment has guanyat.
Roger Baiges, secretari d’acció municipal de Solidaritat Catalana per la Independència – Tarragona.

[Imatge: ACN; www.ara.cat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *