Doncs resulta que el general Prim, a més de català era de Reus, ganxet, i ahir va ser protagonista no als llibres d’història sinó als mitjans de comunicació, ja que les seves restes (alguns han parlat de mòmia, terme una mica despectiu) han ingressat a l’hospital de Sant Joan (faraònic equipament, ja que parlem de mòmies, però aquest no és el tema d’avui). Posaran el seu cos en mans d’un equip científic que intentarà aclarir segle i mig després les circumstàncies exactes del seu assassinat al carrer del Turco, de Madrid: si va morir a l’instant o bé després d’una llarga agonia. El que no crec que puguin descobir aquesta mena de CSI: Reus és la identitat dels autors de l’atemptat que, en tot cas, tampoc estaríem a temps de sotmetre a judici…
La nostra és una societat un pelet necròfila, que aplaudeix durant els funerals de personatges il·lustres per exemple, i ahir en vam tenir una nova mostra: el fèretre del general vuitcentista va arribar a l’hospital escortat per la Guàrdia Urbana, cobert amb una bandera de Reus i, davant seu, l’alcalde Pellicer no va poder evitar fer un discurs laudatori, com si Prim encara fos viu i li acabessin de concedir una medalla. Calia aquest petit xou?
[Imatge: Fototeca.cat; www.enciclopedia.cat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!