Gràcies, Artur, Alfons, Ernest…

Han passat dues setmanes de la magnífica manifestació de l’Onze de Setembre i, sense donar temps ni a respirar, els esdeveniments es van precipitant, com seguint un guió previst amb anterioritat: cop de porta al pacte fiscal (per un moment vaig témer que Rajoy donés allargues a l’assumpte), convocatòria electoral el novembre (ben fet: abans no comenci a desinflar-se el souflé) i aprovació d’una resolució instant el proper govern a una consulta (passant de la legislació espanyola, si és necessari).

Crec que ens hem de congratular per l’aprovació d’aquesta resolució no només pel seu contingut, que plasma el definitu pas del catalanisme cap el Rubicó sobiranista, com pel fet de ser el resultat d’un consens entre forces polítiques ben diferents ideològicament i perquè ha deixat en calces, una vegada més, un PSC completament desorientat.

Per això, en aquestes hores frenètiques i emocionants, només se m’ocorre agrair els meus, els nostres, representants al Parlament la decisió que ahir van prendre. Gràcies, Artur, per apostar pel futur sense les ambivalències que tan t’hem criticat fins ara i que tan temíem que apareixerien de nou; gràcies, Alfons, perquè aquesta vegada sí que has trobat bé el consens entre tot el catalanisme i t’hi has afegit, fent honor al concepte que dóna nom a la teva formació política; gràcies, Ernest, perquè has entès novament que el país i la seva gent estan per davant d’aquesta cosa tan llastimosa anomenada “disciplina de vot”.

[Imatge: el marcador, amb el resultat de la votació; www.parlament.cat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *