Les aigües turbulentes

El parlament del Quebec, constituït després de les recents eleccions amb majoria sobiranista, la primera decisió que ha pres és la retirada de la bandera canadenca del saló de plens, deixant únicament la de la província, aquella blava tan maca amb les quatre flors de lis.

La notícia ve com anell al dit, ja que no fa ni una setmana que els diputats de Solidaritat Catalana es van endur la bandera espanyola del saló de plens del nostre Parlament. En el moment de conèixer-la, aquesta acció sorpresa va merèixer per la meva part una opinió desfavorable, tot i militar en el partit de López Tena i companyia. Entenia que l’acció era una petita entremaliadura, destinada únicament a satisfer els paladars més friquis del target independentista. Tenint en compte els esdeveniments que s’estaven succeint (manifestació multitudinària, discursos de Mas, etc.), em semblava una cosa del passat, com d’Esquerra Republicana i Joan Tardà, per entendre’ns.

Ara, l’Assemblea de Montreal fa en essència el mateix. He de matisar, doncs, la meva opinió inicial. Tot i això, les situacions no són ben bé les mateixes. Segurament, segur vaja, la retirada de la bandera del Canadà s’ha pogut fer amb totes les de la llei, i aquí no. Allí l’oposició a la mesura la deu haver acatat sense més problemes, aquí la senyora de Gispert corria a instal·lar una altra estanquera. Allí no en deuen haver fet major problema, aquí sí.

Als catalans ens perd l’estètica i als independentistes, específicament, el que ens perd és donar als símbols més importància de la que tenen de fet. Ens agraden molt aquest tipus de polèmiques amb el que no deixen de ser formes. Però hauríem de fixar-nos més en altres detalls. Per posar un exemple: l’Assemblea del Quebec s’ha constituït encar no fa dues setmanes de les eleccions, una envejable mostra d’àgil parlamentarisme i de consolidada cultura democràtica. Això sí que és important. Algun dia nosaltres serem com ells.

[Imatge: Vilaweb]