El vídeo de Mahoma

Fa temps, a un individu nord-americà no se li va ocórrer altra cosa que amenaçar amb cremar públicament exemplars de l’Alcorà (apunt). Ara, tornem-hi amb un cas semblant. Algú ha tingut la sensacional idea de gravar un video ofensiu sobre Mahoma, penjar-lo a la xarxa (condició sine qua non perquè qualcom existeixi de veritat) i esperar esdeveniments.

I els esdeveniments han arribat: revoltes, assalts, un ambaixador mort… No entro en la polèmica, una mica fatigant, sobre la llibertat d’expressió versus el respecte a les creences religioses de la gent. No estic en condicions de dir en aquest cas concret qui pot tenir més raó, només em limito a constatar que ni la llibertat d’expressió ni el respecte a les creences religioses passen el seu millor moment en el món que ens ha tocat viure.

El que sí que em fa reflexionar és la raó més oculta de tot l’afer. Algú als Estats Units (fins ara no sabíem qui era, avui sí però no li hem vist la cara) fa una pel·liculeta de poca qualitat, hi ha qui diu que una autèntica cutrada, i convenientment manipulada es llança a la xarxa; l’islamisme (no el món islàmic, que no és el mateix, malgrat que hi hagi gent que ho confon) reacciona de la manera com estem veient, tan airada com ineficaç. Tot plegat una mica agafat pels pèls, oi? De manera que no puc evitar acudir a teories conspiratives, de les quals sempre he estat poc entusiasta, i concloure que tot plegat pot ser una maniobra de determinats sectors per posar en dificultats la reelecció d’Obama a la presidència dels Estats Units. Potser cal recordar en aquests moments que Reagan va vèncer Jimmy Carter, entre altres raons, per la crisi dels ostatges nord-americans a l’Iran. Si fa no fa, un conflicte de la mateixa naturalesa. És una mica rebuscat, però ja no saps què pensar.

[Imatge: disturbis al Iemen; foto EFE, www.ara.cat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *