Les aigües turbulentes

Jordi Pujol ha concedit una entrevista a Presència, a publicar demà, de la qual n’han transcendit els aspectes de més interès. Potser el que més, aquestes afirmacions de que “s’ha acabat fer la puta i la Ramoneta” i de “cal ser valent”, adreçades implícitament al govern català presidit pel seu correligionari Artur Mas.

Jordi Pujol hauria de saber, per l’experiència que li van donar vint-i-tres anys en el càrrec que ara ocupa Mas, que no és tan fàcil “ser valent” quan es governa un país, és a dir, quan tens limitacions pressupostàries i legals de tot tipus, quan tens al davant l’oposició retraient-te cada mesura de govern, quan has de donar simultàniament resposta a mil i una demandes de la societat, quan t’has d’enfrontar (o cedir) a tot tipus de grups de pressió. No justifico que el president Mas no sigui més valent: sóc dels que creuen que ell i el seu govern haurien de ser més agosarats, però hauríem de tenir en compte que estan més lligats de mans i peus del que voldríem i que a vegades s’haurien de mesurar més les severes crítiques que reben.

El president Pujol ara ja és ex-president. Ell sí que està en condicions de “ser valent” i de no fer “la puta i la Ramoneta”, però no pot evitar caure en la incoherència quan, a l’hora de parlar enèsimament de la independència de Catalunya diu que és factible i econòmicament justificable però molt difícil d’aconseguir. President Pujol: sigueu valent i no torneu amb les vaguetats de sempre: digueu clarament “vull que Catalunya sigui un estat” i “la independència és més fàcil d’aconseguir del que a vegades pensem”. Aquest és el gest de valentia que difícilment prendrà el govern de torn però que sí pot prendre un polític amb el vostre prestigi. Aquest és el gest de valentia que molts esperem, factible i, sobretot, eficaç.

[Imatge: www.elpuntavui.cat]