Des de la Plana

Josep Usó

16 de desembre de 2015
0 comentaris

A cinc dies del 20D.

Captura-de-pantalla-2015-12-16-a-les-19.23.38-604x270

Aquest mes de desembre promet emocions fortes. D’una banda, estan les eleccions espanyoles just per al diumenge. Ja només queden cinc dies. I ara, la incògnita ja està només en veure si la patacada del PSOE és tan monumental com la que s’espera el PP i ni tan sols ells dos poden formar un govern de “salvación”. Perquè sembla que Ciudadanos va de baixa i que Podemos només es promociona als Països Catalans. Malauradament, es veu que serà ací on traurà els millors resultats. I no està gens clar en base a què. Perquè el seu líder, un líder “carismàtic, populista, de voluntat i promeses variables i volubles (i per tant mentider contumaç)” no ha promés res seriós, ni per al Principat, ni per al País Valencià, ni per enlloc tampoc. De fet, va ser la part de Podemos en el govern del País Valencià qui es veu que es va oposar a la reobertura de Canal9. I ací encara continuem sense televisió en català i ja veurem fins quan. A les Illes, demà mateix ja podran tornar a veure TV3, però els valencians es veu que som borts.

I treurà vots perquè diu que permetrà un referèndum. Ara, ho diu. Quan està clar que si es posa al costat de la resta de partits espanyols i espanyolistes, PP, PSOE i Ciudadanos, valencians, catalans i mallorquins ens girarem del tot en contra. Però ni tan sols explica com, ni quan, ni per a què, ni res de res.

El cas del País Valencià és especialment dolorós, perquè qui va guanyar realment les eleccions ací va ser Compromís. I va, i la nova executiva, s’integra en un “projecte més ampli” ves a saber per a què. Perquè els de Podemos, ni parlen valencià, ni semblen saber d’ací ni tampoc sembla que els importe massa. Però, així anem. Esperant a tindre grup propi al Congreso. Molt em teme que ens passarà com ja li va passar fa anys al PSC. Ja ho veurem, i aleshores podrem retreure el que siga a qui s’hi haja guanyat. O reconèixer-li el mèrit, si s’ha de fer.

Per la seva part, el PP continua amb el seu veritable calvari, amb un candidat que sembla noquejat des de molt abans d’entrar en política. Avui, ha tornat a trencar motlles. A Galícia, d’on és originari i on va començar en política, l’han escridassat (a Vigo) i l’han colpejat (a Pontevedra). Per molt que vulguen amagar-ho, van de cap al clot de la oposició. I sembla que a Ciudadanos se li allarga massa una campanya en la qual uns candidats que no tenen massa de res, van posant la pota una vegada rere una altra. Pel que es veu, l’Albert Rivera dóna per a un anunci de televisió, però per a una sèrie de dues setmanes, es fa pesat. En el debat a dos entre Sánchez i Rajoy, per fi el candidat socialista va començar a fer una mica d’oposició. Tard i contra un contrincant que es pot qualificar directament de “paquet”. Mentre, a la Sexta, els altres dos candidats feien xarreta des de la barrera.

I, com els temps avancen, malgrat que està prohibit publicar enquestes, això només és vàlid per al territori espanyol. I el Periòdic d’Andorra en va publicant una cada dia. És d’allò més divertit. Com segurament ho serà la nit electoral, amb uns programes especials on presumptes experts aniran parlant mentre la gent ens assabentarem dels resultats en temps real a través del twitter. Sembla que Espanya, un país on els programes més vists a la televisió es veu que són aquests shows en els quals una colla de personatges sense ofici ni benefici es dediquen a malparlar els uns dels altres, encara ningú s’ha adonat que els temps han canviat i que ja hi ha noves tecnologies a l’abast del poble.

Mentre tot això passa, continuem esperant que arribe el dia 27, per tal que la CUP acabe de desfullar la margalida. De moment, sembla que encara hi ha qui no pot entendre que, per tal que una república siga justa, o solidària, o el que es vulga, el primer que ha de fer és justament això: ser república. O regne o sultanat; però si no és, no pot tindre cap qualitat. Cal decidir i no podem esperar que ningú ho faça per nosaltres. No decidir ja és una opció. Generalment equivocada, però decisió, al capdavall.

Continuem amatents als resultats. Jo, personalment, continue apostant per la impossibilitat de formar una majoria absoluta a l’Estat Espanyol amb només dos partits si no són PP i PSOE. I també per una investidura a Catalunya abans que anar a unes noves eleccions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!