Tot això està molt bé, però el problema del PSC és el que habitualment denominem “les dues ànimes” del partit, és a dir, aquesta perenne esquizofrènia socialista que consisteix en servir dos amos, aquí i allà. Les dues coses no poden ser, i ells ho saben. Les ments més entenimentades del partit (penso en Montserrat Tura, Ernest Maragall i algun altre) ja parlen obertament de tenir en compte la nova centralitat política catalana, amb la independència com a eix. No diuen que el partit hagi de ser independentista, però el mer plantejament d’assumir sense manies aquest debat faria que el partit prengués la decisió més important de la seva llarga existència: trencar amarres amb el PSOE.
Si de debò volen ser la Convergència i Unió d’esquerres que els reclama tanta gent, han de començar per prendre aquesta decisió. En altres paraules, tornar a posar el rellotge al 1978, al moment de la unió dels tres partits socialistes, però recollint el llegat de Josep Pallach. Mentrestant, per molt Avencem que facin es quedaran on són.
Altres sí que hem decidit qui volem que guanyi l’Eurocopa. Pasta per tutti, pago io. És una llàstima haver d’anar sempre “en contra de”, però, noi, ens ho han imposat. Avui tocarà, doncs, ser italians de pensament, paraula, obra i omissió. I si perdem, que tot és possible, ens podem consolar amb les bones reflexions que avui fa el Toni Soler a l’Ara.
[Imatge: www.lasaeta.net]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ttp://www.youtube.com/watch?v=azmwScTlS4Q, .
On el que importa són les seleccions catalanes
Amb la cançó La flama – Obrint pas a les seleccions catalanes i una Premier League catalana de màxim nivell internacional. http://www.youtube.com/watch?v=rfzKSEJXH_A
Encara que de moment és pot dir que Catalunya és l’actual campiona d’Europa i del Món
amb la custòdia compartida conjuntament amb Espanya per imperatiu espanyol
en tant no s’obté la nul.litat addient.
Al passat més proper de Portugal com una premonició,
d’allò que ens cal, és l’autonomia de Portugal
-sense ser Catalunya, Portugal ni de bon tros-
http://www.youtube.com/watch?v=BB_SzPsomRU
que cal donar alcança, més enllà del mal d’Almansa.
De
Au se eu te pego (de Michel Teló)
Nossa, nossa
Assim você me mata
Ai se eu te pego, ai ai se eu te pego
Delícia, delícia
Assim você me mata
Ai se eu te pego, ai ai se eu te pego
Sábado na balada
A galera começou a dançar
E passou a menina mais linda
Tomei coragem e comecei a falar
Nossa, nossa
Assim você me mata
Ai se eu te pego, ai ai se eu te pego
Delícia, delícia
Assim você me mata
Ai se eu te pego, ai ai se eu te pego
Sábado na balada
A galera começou a dançar
E passou a menina mais linda
Tomei coragem e comecei a falar
Nossa, nossa
Assim você me mata
Ai se eu te pego, ai ai se eu te pego
Delícia, delícia
Assim você me mata
Ai se eu te pego, ai ai se eu te pego
……………………………………………………
a un altra vegada torna
l’azzurro (Adriano Celentano)
Cerco l’estate tutto l’anno
e all’improvviso eccola qua.
Lei è partita per le spiagge
e sono solo quassù in città,
sento fischiare sopra i tetti
un aeroplano che se ne va.
(RIPRESA)
Azzurro,
il pomeriggio è troppo azzurro
e lungo per me.
Mi accorgo
di non avere più risorse,
senza di te
E allora
io quasi quasi prendo il treno
e vengo, vengo da te,
Ma il treno dei desideri
nei miei pensieri all’incontrario va.
Sembra quand’ero all’oratorio,
con tanto sole, tanti anni fa.
Quelle domeniche da solo
in un cortile, a passeggiar
ora mi annoio più di allora,
neanche un prete per chiacchierar.
(RIPRESA)
Cerco un po’ d’Africa in giardino,
tra l’oleandro e il baobab,
come facevo da bambino,
ma qui c’è gente, non si può più,
stanno innaffiando le tue rose,
non c’è il leone, chissà dov’è.
(RIPRESA).
VISCA ESPANYA