Des de la Plana

Josep Usó

27 de març de 2013
Sense categoria
0 comentaris

L’adoctrinament a les aules.

Sempre hi ha hagut persones que creuen (no pensen, que és molt diferent) que ensenyar és adoctrinar.

L’altre dia, em sobtà la notícia de la campanya de les NNGG del PP demanant que els alumnes denuncien als mestres i professors que els adoctrinen, de manera anònima. El primer que vaig pensar és que el tema devia anar per si algú parlava a les seues classes de la corrupció, de les obres faraòniques i les estafes (de més d’un color polític) que ens empastifen per tot arreu.
Encara més sorprés em vaig quedar en veure que no; que el tema era més de parlar de Països Catalans, de País Valencià i de coses així.
Aleshores ja vaig estar-se segur que l’autor de la campanya sap molt poc de moltes coses. De massa.
Aquesta campanya em recorda molt la que, insistentment, els creacionistes nordamericans duen en contra de l’ensenyament de la teoria de la evolució de les espècies. Ells voldrien que s’ensenyaren totes dues teories, a l’escola; però a l’esglèsia només la de la creació. Ja fa uns anys, l’escriptor i professor de Química Isaac Asimov, que va lluitar tota sa vida en contra d’aquests personatges, proposà una manera de desarmar-los:
“En realitat, la creació és certa. Només hi ha que el Món no té ni quatre ni cinc mil anys. Només té vint minuts. Déu l’ha creat ara mateix. I a vosté i a mi ens ha creat ja amb records d’una infantesa que no era”.
Recorde que deia en un dels seus articles de divulgació.
Ara, aquesta campanya sembla un poc el mateix. El problema són els noms que es donen als territoris, per estar o no d’acord amb una determinada llei. De la mateixa manera que si les lleis les hagués dictat Déu Nostre Senyor just abans (o després) de crear el Món. Obliden que ara, amb les xarxes socials és molt fàcil veure qui fa què i quan. I, malauradament, els polítics en general i els del PP en particular no estan quedant massa bé, ara mateix, davant del poble que els paga. De manera que alguna denúncia inesperada es poden trobar, si es descuiden.
D’altra banda, això de les delacions anònimes em recorda la Santa Inquisición, que no em duu massa bons records. Només faltaria, per acabar-ho d’adobar, que la denúncia constituís prova i que els bens de l’acusat/condemnat es repartiren amb l’acusador anònim.
Clar que, el meu avi patern, que morí l’any 1960, de xiquet encara recordava la darrera mort pública, al mig d’una plaça, al poble de Vila-real d’un condemnat a mort. Per cert, un mestre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!